A l'hora de tributar a l'IRPF pels rendiments d'activitats econòmiques, la gran majoria dels autònoms a Espanya tributa sota el règim d'estimació directa. No obstant això, aquest mètode es divideix en dues modalitats amb implicacions comptables i fiscals molt diferents: l'estimació directa simplificada i l'estimació directa normal.
Triar o estar enquadrat en la modalitat correcta evita sancions de l'Agència Tributària i permet optimitzar tant les deduccions com la càrrega administrativa.
1. El límit de facturació: els 600.000 euros anuals
La frontera principal entre ambdues modalitats és el volum net de la xifra de negocis:
* Estimació directa simplificada (EDS): S'aplica a autònoms la facturació neta dels quals no hagi superat els 600.000 euros l'any natural anterior. És la modalitat per defecte per a qui comença una activitat, llevat de renúncia expressa al model 036 o 037.
* Estimació directa normal (EDN): És obligatòria quan la facturació supera els 600.000 euros en l'exercici previ, o si el professional renúncia voluntàriament a la modalitat simplificada.
Si superes el llindar de 600.000 euros durant un exercici, passaràs obligatòriament a estimació directa normal a partir de l'1 de gener de l'any següent, havent de romandre-hi almenys tres anys.
2. Diferències comptables i llibres de registre
La càrrega burocràtica varia de manera substancial entre ambdós règims:
* En simplificada: Els autònoms només han de portar llibres de registre fiscals (Llibre de vendes i ingressos, Llibre de compres i despeses, i Llibre de béns d'inversió). No s'exigeix portar una comptabilitat ajustada al Codi de Comerç ni al Pla General Comptable.
* En normal: Si s'exerceixen activitats empresarials mercantils, és obligatori portar comptabilitat completa formalitzada segons el Codi de Comerç (Llibre Diari, Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals). Per a activitats professionals, els llibres de registre requerits són similars, però la justificació de despeses és més estricta.
3. Despeses deduïbles i de difícil justificació
Un dels grans avantatges de l'estimació directa simplificada és el percentatge deduïble en concepte de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació. La normativa permet deduir un percentatge del rendiment net previ (habitualment el 5 %, amb un límit de 2.000 euros anuals).
En canvi, a l'estimació directa normal no existeix aquest percentatge automàtic: cada despesa i provisió s'ha de justificar documentalment de manera individualitzada, aplicant les regles amortitzatòries generals de l'Impost sobre Societats en lloc de les taules simplificades.
4. L'impacte de VeriFactu en ambdós règims
Independentment de si tributes en simplificada o en normal, la gestió de la facturació està vivint una transformació absoluta. Amb la implantació del sistema VeriFactu, els terminis regulatoris estan fixats: el límit per a societats és l'1 de gener de 2027 i el límit obligatori per a autònoms i micropimes és l'1 de juliol de 2027.
Pots consultar tots els terminis oficials a la nostra guia VeriFactu per a autònoms. Ja no és viable treballar amb registres dispersos. Si el teu negoci creix i necessites importar Excel a VeriFactu, migrar des d'eines tradicionals com ara importar Factusol a VeriFactu, importar Sage 50 o importar Holded, has de disposar d'una solució amb una API VeriFactu àgil o una sòlida pasarela VeriFactu para software amb opcions d'integración ERP VeriFactu.
Per gestionar les teves vendes i compres sense complicacions fiscals, Fakturia.es ofereix un programari de facturació al núvol plenament adaptat a la Llei Antifrau i als requisits de VeriFactu, pensat tant per a autònoms en simplificada com en normal.